pena1
1 1 f. [AD] [DR] [RE] Càstig que el jutge o el tribunal imposa per sentència a qui ha comès un delicte o una falta. El tribunal el jutjà mereixedor de pena. Infligir, aplicar, una pena. Alleujar, mitigar, una pena. Condonar una pena. Pena aflictiva, infamant. Pena corporal, pecuniària. Sota pena de mort o sota pena de la vida.
1 2 f. [LC] [RE] En la religió cristiana, càstig infligit a l'ànima després de la mort pels pecats comesos. Les penes eternes.
1 3 [LC] [RE] [DR] pena capital Pena de mort.
1 4 [LC] [DR] pena corporal [o pena aflictiva] Pena aplicada al cos del delinqüent.
1 5 [LC] [DR] pena disciplinària Pena aplicada per faltes contra la disciplina.
2 1 f. [LC] Dolor, angoixa, morals que provenen de l'ànsia, del temor, de la compassió. Fa pena de veure'l tan abatut. Em fa pena, pobre xicot! És una pena que sigui tan peresós. Això em fa estar en pena.
2 2 [LC] treure algú de pena Alliberar-lo d'una inquietud, una preocupació, etc.
3 1 f. [LC] Esforç que costa. Doneu-vos pena, treballeu. Amb penes i treballs. Pren-te la pena de llegir-lo i veuràs com t'agradarà. No val la pena d'anar-hi.
3 2 [LC] sense pena ni glòria loc. adv. Sense haver despertat cap interès. L'estrena d'aquesta pel·lícula ha passat sense pena ni glòria.
4 1 [LC] a males penes loc. adv. A penes.
4 2 [LC] a penes loc. adv. a ) Gairebé no. A penes m'ha mirat.
4 2 [LC] a penes loc. adv. b ) Tot seguit que. A penes havíem sortit de casa que es va posar a ploure.
